domingo, 18 de diciembre de 2011

II Carrera por montaña Sierra de Chica - 2011


Dies abans de la MdM vam anar a rodar per Montserrat amb en Millagui i ja me'n va parlar d'aquesta cursa. Tot i patir molt al Montseny, dies després em va trucar i em va esperonar per tal que m'animés i m'inscrivís a la cursa de Chiva. Em vaig mirar la web, les dates, ho vaig comentar amb la Xell i em vaig inscriure.

Dies més tard, vaig ser convidat al grup del Whats App "Malalts de Chiva" liderat, com no, pel Jordi Martí (Millagui) Aquest app ens ha servit d'unió durant les setmanes abans de la cursa i ens ha permès compartir moments memorables com ensenyar-nos el peus per demostrar que els tenim fets caldo de les pallisses que ens fotem, temes d'alimentació, material a portar a la cursa i sobre tot humor, molt d'humor.

Els divendres 9, uns més aviat que d'altres vam anar fent cap, cap a Chiva. A les 18:30 entrega de dorsals i més tard breafing. I en cavat, cap a sopar i a dormir que a les 7 donarien el tret de sortida.


Al hotel vaig trobar al Cesc un Fondista que ja havíem coincidit a la MdM. Un cop ben esmorzats, cap a la plaça de l'Ajuntament. Donen la sortida i fem els primers kilòmetres neutralitzats per dintre la població fina a arribar a un corriol on el cap de cursa en deixa que ens endinsem cap la muntanya. Encara és fosc i la Rosa roda al meu costat per aprofitar la llum del meu frontal. Al principi i com gairebé tota la cursa, el terreny és molt rodador, anem a un bon ritme i els kms passen ràpid. Abans d'arribar al primer avituallament i desprès d'una llarga baixada ens troben amb en Lluis fent una para "tècnica". Arriben els tres a l'avituallament. Passat aquest, un espectador ens diu que la Rosa és la segona noia. Caram! Què li han dit!! Com si hagués baixat una marxa i hagués pres l'accelerador, la Rosa és posa a rodar a un ritme que se'm fa difícil de seguir. Tornem a trobar-nos amb en Lluis que havia sortit abans de l'avituallament. Sense girar el cap ja sap que som nosaltres, reconeix els meus esbufecs. Acabem la pujada i les vistes son fantàstiques. Trec la càmera per gravar i veig com la Rosa i en Lluis van guanyant terreny. Sense pretensions d'atrapar-los vaig baixant al meu ritme, i pensant allò que sempre em repeteixo: "baixa amb cap, que dilluns em d'anar a treballar"



Tercera pujada i caram!! Com puja, això és comença a complicar. Tinc al cap que falta la pujada reina i si aquesta és així, com serà la següent!! ...i les dues que falten després...Arribo a l'avituallament del km 30 i abans d'arribar veig al Terminator, li faig què passa amb un moviment d'espatlles i em fa que no amb el cap. Quan arribo em diu que ho deixa aquí, comença a tindre rampes, queda molta cursa i no es veu amb cor de seguir. Em sap molt de greu, però l'entenc. Quan el cap et diu que no, és que no.


Començo a pujar a la que crec és la pujada reina de la cursa, alto de Yerbas 1022m. Anem fent per una pista sense cap complicació tècnica. Ho comento amb un corredor i em diu que lo més dur ja ho hem fet i això m'anima molt. Fem cim i a baixar per primer una pista i després per un corriol que sense ser res de l'altre món se'm fa passat i per rematar, un tros d'asfalt i una riera per arribar al següent avituallament.


Penúltima pujada per un corriol i les cames, ja molt tocades, comencen a patir rampes. Em vaig posar els compressius pels quàdriceps i em van anar força bé. Tot i tindre les rampes no van ser tan severes com les de la MpM, fet que em va permetre anar tirant sense haver d'aturar-me cada dos per tres.


Arribat al penúltim avituallament el cap comença a fer de les seves. Intento treure'm del cap el mal rotllo i començo els últims 14,5 després de 7 hores de cursa. Em prenc un ibuprofeno. Mentre tan em recordo del primer vídeo que ahir a la tarda ens van passar abans del breafing. Es diu Maria, té 12 anys i des de que tenia 18 mesos pateix una malaltia degenerativa de les que s'anomenen "rares" per les poques persones que les pateixen, i que la deixat amb una minusvalia del 86%. Al vídeo, el seu pare, ens va explicar que la Maria gaudeix quan surten a córrer i que mentre ho fan no pateix atacs epilèptics. Tenen una web i una grup al facebook, doneu-li una ullada i si podeu, ajudeu a estirar del carro:

http://www.mimundorett.com/

http://www.yotambienempujoelcarro.es/

Arribo a l'últim cim i ens troben un avituallament. Faig un mos, carrego aigua i prenc un got de coke. Comença l'última baixada i veig que les cames responen. Vaig fent a ritme constant desfent el camí que em fet a primera hora del matí. Els ànims tornen a ser alts per la proximitat de Chiva. Passem el cartell del km 60, només en falten 4,5. Per unes obres a la passarel·la del tren, aquest any ens han regalat una fantàstica ruta turística per el perímetre de la població per tal d'evitar accidents a la via del tren.


Finalment encarem els últims carreres que ens portaran a la plaça de l'Ajuntament. Darrera meu sento que algú anima a una tal Yulia. Em giro i és un noi animant a una noia (la Yulia) son d'Itàlia. No parla espanyol ni anglès, però entenc que li ha agradat molt, però es queixa de la calor, diu que a la seva terra estan -6 graus... I jo amb el "manguitos" a la ronyonera...
Creuem la línea de meta i és aquell moment amb el que tots els que fem això estem pensant durant tantes hores, gaudir de la càlida sensació de les endorfines corrent per la nostra sang, com si d'uns "yonquis" ens tractéssim. Per que, no ens enganyem, ens fotem aquestes pallisses per que amb les tirades de 10, 15, 20, 40... no en tenim prou i necessitem la sobre dosis dels Ultres.


Finalment la Rosa va quedar segona de la categoria de fèmines amb un temps de 7:33:38, el Millagui va baixar el temps de l'any passat amb 7:20:41, el Luis 7:33:39, el Cesc 7:34:27, el Yak 9:01:56, el Tigre 9:48:11 I jo 8:26:42

Moltes gràcies a tots "malalts de Chiva" pels moments abans, durant i després de la cursa. Crec que no serà l'última que farem plegats.

1 comentario:

  1. Molt bona crònica Jordi! m'encanten fetes en primera persona...el video brutal! com sempre

    ResponderEliminar