miércoles, 24 de agosto de 2011

Duatló d'alta muntanya Laspaúles 21-08-2011

Puntualment a les 9 van donar la sortida 1,5 km "controlats" per la carretera.... Tots anàvem enxufadets i clar al arribar a la pista, primera patacada dels primers. Enfilem cap el creuament de Neril on comencen les primeres rampes. Primers 10 kms sense gaire dificultat tècnica, només algun fort desnivell cara a munt per una pista molt rodadora.

Arribo a la transició amb molt bones sensacions, i ara comença lo meu... cap a munt que falta gent!!!!. Passo per l'avituallament i m'expliquen el que hem de fer. Primer kms trotant, planejant per la vora de la la muntanya fins arribar a un gir tancat cap a la dreta que ens portarà cap a la cota més alta de la cursa (2500 metres) Començo a pujar a un bon ritme, però salten les primeres senyals d'alarma, els ísquios diuen que tranquil, que no tingui presa. Afluixo i tot i així avanço a un company de Vilafranca del Tot Vici, que va molt tocat. Pujo, pujo, pujo i finalment corono. Avituallament, baixada per una canal molt petita, pujada, crestejar i baixada fins la transició. A mig camí, m'avança la tercera noia, joder he d'entrenar les baixades si o si. Vaig fet caldo, les cames s'enrampen cada 2x3. Decideixo fer cas d'un consell del meu pare; quan tens una rampa, punxat amb l'agulla imperdible. El dolor és tan intens que ho faig i .... Collons quin gust, la rampa desapareix i puc tornar a córrer. El quàdriceps ara no volen se menys i s'enrampen, però tan i fa, cop d'agulla i a seguir. M'avança el Vilafranca que baixa con una fletxa.

Avituallament i de cap a la bici. Ara ens queda una llarga baixada fins Laspaúles. A mig camí, tornen les rampes, però amb la bici no em puc fer L'acupuntura així que, a aguantar el dolor. Una pujada amb el molinet i tornem a baixar. Veig, a punt d'arribar a Neril, que el del Tot Vici va amb la roda de davant punxada. Li dic si vol una càmara i em diu que no vol para. Li falten 2 kms.
I  gairebé al final, sorpresa!!!!! la trialera maleïda. Baixo de la bici, que demà em d'anar a kurrar. Baixem fins un torrent i em trobo amb una mega pujada de gravilla  que em sembla l'Everest. Pujo com puc amb a bici al coll. I ara si, pista, creuem el riu Isábena per un impressionant pont d'estil romànic i cap a meta.
Arribo el 78 de la general i el 17 de la categoria. Li dic al germà del de Vila que ha punxat i que ve a peu. Però estona després em dona les gràcies per l'oferiment i em diu que anava en segona posició de la seva categoria i per això no volia para. Finalment va fer tercer de la categoria V2M, felicitats Francisco.

1 comentario:

  1. Conxo, tu, amb blog i tot, ja! Ets un màquina, Rami!! :D

    Ester (la que vareu conèixer el vespre abans de començar els Cavalls del Vent ara fa... 7 anys??!)

    ResponderEliminar